Centres d’interpretació, inversions que s’esfumen

Avui compartim amb vosaltres aquest post que ens ha fet arribar en Vangelis Villar. Podreu trobar altres escrits d'ell al blog Paisatges Culturals - Museologia, museografia, comunicació i TIC

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 

Si fa unes setmanes comentava el llibre “Interpreting our heritage”, recentment he decidit rellegir “Interpretat el patrimoni. Guia bàsica” de la Diputació de Barcelona. Es tracta d’un petit manual sobre els conceptes bàsics de la interpretació però dirigits al foment de les bones pràctiques en el disseny i planificació d’un centre d’interpretació.

Els centres d’interpetació són equipaments destinats únicament a la difusió del patrimoni. Obvien altres aspectes que sí han de tenir en compte els museus: conservació, adquisició, exposició, etcètera i generalment no tenen una col·lecció d’elements patrimonials. És per això que, generalment, no estan contemplats en les lleis de patrimoni; són equipaments, doncs, que no tenen una entitat legal clara; i això ha comportat diversos problemes.

El tercer capítol del llibre: “Els centres d’interpretació del patrimoni” és un seguit de recomanacions en la planificació de centres d’interpretació. Però també diversos comentaris pel que fa als aspectes negatius de la gran proliferació que han viscut aquests equipaments en els darrers anys.

En efecte, hem vist com darrerament ha anat prosperant un gran nombre de centres d’interpretació. De fet, fins no fa gaire un centre d’interpretació era una perfecta moneda de canvi en termes polítics: un equipament creat amb l’objectiu de posar en valor un territori en clau turística.

El manual abans citat esmenta diferents exemples de mala planificació de centres d’interpretació malauradament força freqüents: poca o nul·la inversió en manteniment, mala senyalització, discursos antiquats o poc arrelat al territori, objectius poc clars, tecnologies que no funcionen, etcètera.

Suposo que aquesta és la raó per la qual molts equipaments, en èpoques de vaques magres es veuen irremissiblement portats al tancament o a la supervivència amb una nul·la inversió de recursos. Molts projectes sembla que van voler començar la casa per la teulada, pensant més en una inversió a curt termini que una planificació pensada en la viabilitat.

Vangelis Villar