23 de set. 2011

Paradigma 2: "MEMORIA E IDENTIDAD"


La segunda mesa de las jornadas “Paradigmas de futuro para realimentar la acción cultural” empezaron con una reflexión de Xavier Roigé, profesor de antropología y coordinador del Máster en gestión del patrimonio cultural de la Universidad de Barcelona, que expuso con ejemplos y detalles las ideas sintetizadas por él mismo a continuación (en catalán), y que ilustramos con el mapa conceptual realizado por @mardiaca:

A la segona decada del segle XXI, el mapa dels museus s'està transformant profundament i el panorama serà molt diferent en els propers anys. Hi ha una gran efervescència de projectes, però probablement molts no veuran la llum o un cop nascuts tindran una insuficiència important de recursos. La crisi econòmica obligarà a reajustar molts projectes, fins i tot a limitar-los. Tots els museus, des dels grans museus nacionals fins als locals experimentaran canvis que encara no podem imaginar. Canvis que comportaran, sens dubte, tensions i contradiccions perquè, com assenyala Li Laurc, "els museus, institucions de l'estabilitat, estan sotmesos als dimonis de les contradiccions".

Aquests canvis no només seran de caire econòmic, de planificació o de gestió. Ben segur que els condicionants pressupostaris i la necessitat de replantejar el seu règim econòmic condicionaran les seves activitats, les seves exposicions, probablement fins i tot els seus objectius. Però més enllà d’aquests condicionants econòmics, caldrà abordar també canvis conceptuals en els seus objectius i en la seva missió. Dos aspectes fonamentals, presents en els museus des de la seva creació, mereixen ser reconsiderats: memòria i identitat. No pot entrendre’s el mateix ús del concepte de museu sense tenir en compte el fet que aquests varen néixer com a element per preservar la memòria o la identitat d’un estat-nació, d’una nació o d’una comunitat local. Tots els museus, d’una manera o altre tracten de la memòria i de la identitat, però en el moment actual aquests dos conceptes mereixen ser reconsiderats i reactualitzats.


1. Memòria i identitat, dos conceptes difícils
Què volem dir exactament per memòria i per identitat?. Ambdós són conceptes difícils de precisar i que es deuen a usos i conceptualitzacions molt diversos. Una gran majoria dels museus especifiquen en la seva missió la preservació de la memòria i de la identitat, ja sigui nacional o local. Tanmateix, en la nostra idea, els museus no són institucions de preservació d’identitat i de memòria, sinó institucions productores de memòria i d’identitat. És a dir, cal reconsiderar la idea convencional de que els museus són institucions dedicades a la preservació de la memòria per apuntar la idea de que en realitat són institucions que creen memòria i identitat. 

La memòria pot entendre’s de moltes maneres diferents, però aquí ens referim a memòria com a construcció social. Al nostre entendre, però, no hi ha un procés de generació d’una memòria espontània, col·lectiva. Sempre és el resultat d’una política de memòria, d’un procés de sel.lecció de determinats elements del passat per donar-lis un contingut present, reactualitzat. Per esdevenir un “lloc de memòria”, en el sentit de Nora, no només és necessari que el lloc no escapi a l'oblit, sinó que sigui reconegut com a tal per una col·lectivitat i que a més sigui museïtzat. En aquest sentit, els museus i d’altres formes de representació similars (com els centres d'interpretació o els monuments) són un dels elements que més han contribuït a estructurar les memòries de la comunitat, i els museus de memòria han tingut un rol fonamental per a la construcció de les memòries col·lectives.
Pel que fa a la identitat el concepte és encara més difícil. En una societat hi ha múltiples identitats, múltiples identificacions personals o col.lectives, que les institucions museals sel.leccionen per construir els seus propis discursos.

2. Com tractar la identitat i la memòria.
La memòria i la identitat són, en tot cas, dos elements immaterials, que són “materialitzats” en forma d’exposicions, de discursos polítics, d’elements simbòlics. Per fer-ho és necessari recórrer a algunes estratègies, tant tècniques com discursives. A la nostra intervenció indicarem i discutirem algunes pràctiques utilitzades pel que fa a la construcció dels discursos relacionats amb la identitat i la memòria. Ho tractarem tant pel que fa a les pròpies exposicions com pel que fa a la utilització d’aquests elements en les activitats, els discursos de la institució, les relacions amb la pròpia comunitat.

3. Nous usos d’identitat i memòria
Quin ús podem fer de la memòria i de la identitat en un món que camina entre la globalització i la localitat, en que les identitats són molt més complexes, en el que hi ha una diversitat de memòries? Tothom coincideix en que els discursos sobre la identitat i la memòria han de reactualitzar-se, però molt poques institucions ho poden portar a terme. Els exemples del Museu de la Immigració, de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i del Museu de la Pesca ens permeten descobrir diversos usos de la memòria en contextos diferents, en tipus de població diferent (des d’una ciutat metropolitana a unes societats rurals amb fort component turístic) i tipus de tractament diferent de la memòria (des d’una memòria multicultural fins a una memòria d’un passat com a generador d’una identitat local).

Con sus experiencias, Imma Boj, directora del Museo de Historia de la Inmigración de Cataluña, Miquel Martí, director del Museu de la pesca de Palamós, y Jordi Abella, director del Ecomuseo del Valle de Aneu, ejemplificaron algunos de estos nuevos usos, y propusieron otras ideas que los asistentes comentaron via twitter:


Los museos no son agentes de conservación de la identidad, sino creadores de identidad. X. Roigé

la identidad no es un elemento neutro, tiene un uso en las políticas culturales X. Roigè

Explorar el pasado, iluminar el presente e imaginar el futuro, cita Xavier Roigé en #repensarcultura

les polítiques públiques són capaces de crear memòries

Memoria como legitimación política interesada... "Los que controlan el pasado, controlan el futuro" George Orwell, 1984

Los museos tienen la capacidad de convertir la memoria en experiencias. X. Roigé

RT @Iguazelelhombre: En la construcción social también está todo aquello que queremos olvidar. La memoria, a veces, es un invitado inoportuno

Los museos deben pasar de mistificar a interrogar a los participantes. ¿Dónde están los límites?

de manipulación de memoria y construcción de identidad en BCN sabemos mucho. Y M.Paz Balibrea más bit.ly/nJvLES (PDF)

Els museus tenen els objectes congelats, es poden descongelar, barrejar i cuinar de formes molt diferents. @XavierRoige

Vivan tus mapeos! Mil gracias :) RT @mardiaca: #repensarcultura algunes de les idees presentades per Xavier Roigé http://t.co/UlAzydTS

Necesidad de posicionar los museos como instrumentos de cambio, de reivindicación territorial. J. Abellà

RT @CristinaRiera: La comunidad no es un bloque homogéneo (gran recordatorio de Jordi Abellà)

Capacidad de superar la identidad local con el trabajo en red y de compartir energías. J. Abellà

...cómo entrará la cultura en Bolsa? I. Boj #repensarcultura

#repensarcultura "mosaico d diásporas, archipiélago d culturas" I Boj cita a Bauman y destaca la necesidad d encontrar lenguajes compartidos

tanto Abella como Bou han señalado la importancia del cambio, uno del museo y otra de las colecciones y conceptos.

ser capaces de adaptar las actividades de los museos a las diversas identidades Inma Boj

La memoria como algo sensorial, capaz de ser percibido. Imma Boj #repensarcultura

Necesidad de trabajar en patrimonio desde un punto de vista más individualizado. Inma Boj

Equilibrios en el patrimonio y la psicología social... La percepción es algo individual + la emoción puede ser compartida

El espectador carga de valor las piezas con su propia memoria inmediata. I. Boj #repensarcultura

Brillant i innovadora Imma Boj sobre patrimoni comú i individual

La emoción como elemento universal y facilitador de acercamiento que es necesario incorporar al museo. I. Boj  

#repensarcultura imma boj: quantifiquem però no qualifiquem en els museus. Haurem de canviar-ho :)

"tenemos que estar siempre en la oferta, no sólo a la demanda", si queremos captar público..., a ponerse guapos! M. Martí

la etiqueta de patrimonio da orgullo a unos y promocion a otros, M. Martí

#repensarcultura q los museos no sean cajas ni de muertos…sean cajas de herramientas!!

& beter integration online-onsite, transparency, organisational change, analytics, training... anything else? #repensarcultura

Los nuevos muros se pueden nutrir del pasado pero están en el presente o en el futuro. Acaba Miguel Martí

RT @museupicasso: Digital challenges 4 museums: strategy,digitisation,+multichannel, 2.0, mobile, content co-creation w/audiences,Open data #repensarcultura +

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada