8 de febr. 2011

Nou llibre "Perfil i reptes del gestor cultural"

per Lluís Bonet

Podem assegurar avui que la professió de gestor cultural està plenament consolidada? O, com en tantes altres activitats contemporànies, és impossible deixar d'estar immersos en un continu procés de mutació? Per a molts gestors que començaren el camí de la professionalització a finals de la dècada dels setanta, el grau d'acceptació social pot arribar a sorprendre gratament, sobretot en el propi camp cultural (ja que encara estem lluny del reconeixement social de metges o advocats). La major part dels directors generals dels grans equipaments culturals nacionals –del Liceu a l'Auditori o el Palau, passant per alguns museus emblemàtics –, així com molts alts càrrecs del Departament de cultura i mitjans de comunicació o petites i grans empreses del sector es presenten com a gestors culturals.

Podríem dir que una professió deixa de ser emergent i arriba a la maduresa quan el col·lectiu que la conforma reflexiona i acorda unes normes deontològiques, es signen convenis col·lectius, s'ofereixen places sota la denominació específica en els concursos de personal de l'administració pública, o es disposa de titulacions universitàries pròpies. Crec que bona part d'aquests objectius s'han assolit. Avui l'Associació de professionals de la gestió cultural de Catalunya (APGCC) compta amb més de 750 socis i lidera processos que van molt més enllà de l'endogàmia professional.

Quan l'any 1989 amb l'Eduard Delgado, l'Alfons Martinell, en Xavier Marcè, l'Esteve Leon i l'Eduard Miralles entre altres, posem en marxa el primer Màster en gestió cultural d'Espanya, érem plenament conscients no només de la necessitat de disposar d'un espai de formació estable, sinó també de la importància de la titulació universitària. De llavors ençà, no només s'han multiplicat les ofertes formatives sinó que la recerca aplicada ha fet el seu camí. No és estrany que d'aquell grup inicial surtin els primers estudis sobre la professió (Martinell, Marcè 1995) o que avui puguem presentar el treball d'en Tino Carreño sobre el perfil actual del gestor cultural a Catalunya.

El llibre que teniu a les mans és el resultat de la col·laboració entre l'Associació professional, el Departament de cultura i mitjans de comunicació i la pròpia Universitat de Barcelona. Conjuntament varem organitzar una Jornada centrada en el perfil del gestor cultural el mes d'abril de 2010, en que bona part dels autors que avui es publiquen compartiren les seves reflexions amb els professionals que ompliren la sala d'actes del CERC. A aquelles intervencions hem volgut afegir un text a càrrec de José Luís Melendo, assessor de cultura del govern d'Aragó i autor del Llibre blanc sobre la professió de la Federació espanyola d'associacions de gestors culturals. La seva aportació presenta una àmplia panoràmica sobre l'evolució del sector a Espanya i els principals reptes recorreguts als darrers anys. A continuació, presentem l'àmplia recerca realitzada l'any 2009 per en Tino Carreño, professor de la Universitat de Barcelona, sobre el perfil actual del gestor cultural a Catalunya. Un treball indispensable que demana de recerques de la mateixa envergadura a escala espanyol i europea.

Com a contrapunt a aquests dos textos central, presentem un conjunt de mirades transversals. L'article d'en Francesc, gestor valencià que ha col·laborat amb en Pau Rausell en la recerca sobre la professió al País Valencià i Múrcia, reflexiona sobre el present i el futur de la professió. Pel seu cantó, en Xavier Marcè, des de la seva transversal experiència com a gestor públic i privat, però també com observador crític de la realitat quotidiana des dels mitjans, posa el dit a la llaga sobre alguns dels reptes inassolits per la professió. La Pilar Casas centra la seva reflexió en la realitat dels municipis mitjans i petits des de la seva doble talaia d'haver escrit la primera tesi doctoral sobre el tema a Catalunya i la seva responsabilitat al front de l'àrea de cultura de la Diputació de Tarragona. La Carme Sais, directora del Centre cultural La Mercè de Girona i membre de la Junta de l'APGCC presenta la proposta de Codi de bones pràctiques de la gestió cultural de Catalunya elaborat durant aquest darrer any per l'associació. Finalment, tanca el volum un article propi de síntesi en que es repassa la gènesi i evolució de la professió a casa nostra, es reflexiona sobre la complexitat dels processos que encara un gestor cultural, i es plantegen alguns dels reptes que la situació actual i futura plantegen a la professió. Tanca el volum una bibliografia completa de les referències utilitzades pel conjunt d'autors del text.

Teniu, doncs, a les mans una molt interessant recopilació sobre el tema. Us desitjo un plaent lectura.

ÍNDEX

7       Presentació, per Lluís Bonet i Agustí

11    Gestió cultural. Una professió complexa, per José Luis Melendo

53   Camins creuats. El perfil actual del gestor cultural a Catalunya, per Tino Carreño

175  Mirades
        1| El perfil del gestor cultural: present i futur, per Francesc Cabañés

182 2| Gestor cultural: una professió a la corda fluixa, per Xavier Marcè

186 3| Els gestors culturals en un marc territorial, per Pilar Casas

190 4|Proposta de codi de bones pràctiques de la gestió cultural de Catalunya, per Carme Sais

195   Conclusions: la gestió cultural, una professió en mutació, per Lluís Bonet

203   Bibliografia

Ref. Bibliogràfica: BONET, L. [ed.] (2010), Perfil i reptes del gestor cultural, Barcelona: Gescènic. Quaderns de cultura, n. 2

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada